.







Aquests versos són per a tu,
que has perdut un amor
i n’estàs esperant un altre.
És el temps que et toca viure
entre el desencís i el goig
entre l’absència i el palp
I no pots defallir pel que,
potser ha estat una fotesa,
un cop el temps i la serenor
les coses al seu lloc han deixat.
No tens l’amor però tens la vida
i l’herència que t’acompanya
dia rere dia. Oblida records
com ho fas amb atuells que
amb el temps son inservibles,
surt al carrer i atrapa la vida
No tens l’amor, es cert,
però n’arribarà un altre
i el dia que vindrà, la llum
de la tristesa s’esvanirà,
el cor bategarà de nou
i el món s’omplirà de colors
com abans, quan eres feliç
i estaves enamorada.

I no vull que res et contorbi
mentre el nou amor es fa pregar
tot arriba tard o d’hora,
i espero en el teu cas
estigui a punt d'arribar.

.
-

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 8 d’abril de 2011 a les 16:35

Francesc, m'ha agradat molt la fotografia, que podria pertànyer aqualsevol dia d'aquest més d'abril, i m'ha agradat molt el poema, perquè potser totes les dones, en un moment o altre de la seva vida, ens hi hem pogut veure reflectides.
Gràcies per regalar-nos poesia que acompanya!

Puigcarbó ha dit... 8 d’abril de 2011 a les 21:15

está dedicat a una companya blocaire, de quan començava, en un moment difícil per a ella.

Joana ha dit... 9 d’abril de 2011 a les 19:52

Bonic poema. L'amor va i ve, la vida, no.
Ahir tot va ser molt bonic, hui la vida es torna gris. Haurem de gaudir més dels grans moments de la vida perquè en qualsevol moment ens quedem sense ella.
Una forta abraçada a tots dos.

Puigcarbó ha dit... 9 d’abril de 2011 a les 19:59

JA HE VIST LA FOTO AMB HELENA AL BLOC D'ELLA. ENHORABONA!

Iris ha dit... 10 d’abril de 2011 a les 8:02

Gràcies francesc, un dia de celebració i al següent de dol. Quin contrast, oi?

Puigcarbó ha dit... 10 d’abril de 2011 a les 12:30

la vida té aquestes coses Iris, cal aprofitar els bons moments que de dolents prous n'hi ha.

 
Top