La veu del muetzí
ressona per la plaça,
parla en un llenguatge
i d’un déu que no entenc,
distint al que m’ha tocat
pel meu lloc de naixença.
Però el que si entenc,
és que en nom del seu déu,
talment com del nostre
es cometen actes cruels,
es prohibeix i tortura,
s’impulsa la intolerància
i es mata i s’anorrea.

Sovint penso que els déus,
s’expliquen molt malament.

poema recuperat

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 3 de maig de 2011 a les 20:06

Sovint, em sembla, n'esperem massa, dels déus. És molt còmode fer-los responsables dels nostres actes i deslliurar-nos, així, de possibles culpabilitats o errors. Pobres déus, si existissin, que decebuts se sentirien, de nosaltres...
Au, que mica més de mitja horeta i comença el partit!

Puigcarbó ha dit... 3 de maig de 2011 a les 20:12

ja estic concentrat. Ai els deus, que importa si existeixen o no, però quan de mal es fa en el seu nom.

 
Top