El paisatge està allí,
aliè a la nostra mirada,
i no només es tracta de veure'l,
cal també olorar-lo.
Els camps de blat comencen a groguejar
mentre s'apaguen les roselles,
i el paisatge fa olor a estiu, a vida.
S'acosta la sega
i el blat no ho sap.


Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 27 de maig de 2011 a les 7:52

Passegem doncs pels camps de blat i pel parC d'Algemesí :)

Galionar ha dit... 27 de maig de 2011 a les 22:14

Però quina fotografia tan macaaaaa! És teva, Francesc?
Sí, el paisatge, a part de contemplar-lo, s'ha de gaudir amb tots els sentits: amb l'olfacte, el tacte, la oïda... I amb el paladar també, quan el blat que no sap que serà segat s'hagi convertit en farina.
Una abraçada!

Puigcarbó ha dit... 28 de maig de 2011 a les 7:35

avui hi aniré Joana, si fa bon temps, clar. Vull retratar espiques daurades.

Puigcarbó ha dit... 28 de maig de 2011 a les 7:36

No, ja m'agradria, aquesta es de Google.
avui vull anar a veure els camps de blat i civada a fer unes quantes fotos.
una abraçada

 
Top