Quan assoleixis el coneixement
de les coses que pretenies, sabràs
que no saps gran cosa, y que
no hi ha res que no sabessis
fa anys y panys en general,
que el temps esmerçat
ha estat només una feixuga
i avorrida tasca de comprovació
del que ja sabies als vint anys


Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 15 de maig de 2011 a les 9:30

Home, la base sí, que la sabíem als 20 anys, però amb el temps anem ampliant la base de dades amb nous apunts, noves experiències, nous fracassos i alguna inesperada alegria.
Qùe tal si encarem el diumenge amb una miqueta d'optimisme? Millor. oi?
Una abraçada!

Puigcarbó ha dit... 15 de maig de 2011 a les 11:02

no t'enganyis, Montserrat, només es una avorrida tasca de constatació, i, ho sento! però diumenge i optimisme són per a mi incompatibles.

 
Top