I avui he descobert
que encara t'estimo,
malgrat els mals averanys
el pas del temps
¡ el defugir la rutina.
Avui ens hem abraçat com abans
sense racunies
i he trempat amb el record
de l'adolescent que et va estimar
i t'estima encara,

tot i que d'una altra manera,
. . . . per sempre.


Karl Wolfovitz

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 1 de maig de 2011 a les 20:02

És bonic, també, l'amor d'aquesta manera.
Una abraçada!

Puigcarbó ha dit... 1 de maig de 2011 a les 20:11

És bonic l'amor en qualsevol de les seves maneres.

Una abraçada.

 
Top