Cau freda la nit,

es glaça el temps,
i el rellotge calla
entre la foscor del pensament.
.
S'atura tímid el vent,
la llum incerta, es fa transparent,
i un bri d'esperança
surt de l'antic fanalet
sembrant esvelteses blanques ,
que emprenen alta volada
a l'aguait del firmament.

Joana Navarro

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 4 de juny de 2011 a les 8:25

Diria que molt adequat per aquesta nit que acabem de deixar enrere, sense metàfores força freda. El juny, amb una manta extra al llit, uf!
Bon poema, que ja coneixia. Una abraçada.

Joana ha dit... 4 de juny de 2011 a les 13:24

Gràcies Francesc!!! Si llevares l'editorial i el títol t'ho agrairia :)
No queden exemplars com aquest, el poema ara està recollit a Besllum i pertany a l'editorial Denes.

Eta molt amable!!!

Abraçades a tots dos

Puigcarbó ha dit... 4 de juny de 2011 a les 17:13

A casa l'hem hagut de tornar a posar la manta Montse, Juny és sempre un més rar quan al seu comportament.

Puigcarbó ha dit... 4 de juny de 2011 a les 17:13

llevo l'editorial,. a les teves ordres.

 
Top