Em deixo dur per l'impuls,

la meva ment llisca com l'aigua

que baixa pel riu nounat.
No vull recordar el passat

ni com era fa uns anys
ni que pensava o en que creia,
ni m'interessa ja l'opinió

que pugui tenir de mi mateix.

Només en situacions greus
en moments puntuals
puc tenir la necessitat
de recordar
alguna de les causes
per les que havia lluitat.


Viure és un aiguabarreig

d'intensitat i indiferència.

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 19 de juny de 2011 a les 15:15

Francesc, m'agraden especialment els dos últims versos, que conformen una dita a tall de resum d'aquelles que donen per meditar una bona estona.
Bon diumenge!

Puigcarbó ha dit... 19 de juny de 2011 a les 17:36

medita doncs, i bon diumenge!

 
Top