La ribera de Cassis roda ignorada
en estranyes valls:
La veu de cent corbs l'acompanya, verdadera
I bona veu d'àngels:
Amb els grans moviments dels avets
quan diversos vents es cabussen.

Tot roda amb misteris indignants
de campanyes d'antics temps;
Torrasses visitades, de parcs importants;
És en aquestes ribes on se senten
les passions mortes de cavallers errants;
però que salubre és el vent!

Que el caminant miri per aquestes claraboies:
anirà més coratjós.
Soldats dels boscos que el Senyor envia,
estimats corbs deliciosos!
Feu fugir d'aquí el pagès astut
que d’un monyó vell trinca.


Jean Artur Rimbaud - Maig de 1872

Publica un comentari a l'entrada

Jordi Dorca ha dit... 12 de juny de 2011 a les 12:51

Un plaer per al visitant de la cultura.

Galionar ha dit... 12 de juny de 2011 a les 19:40

Rimbaud, sempre deliciós i difícil, tot un repte.
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit... 12 de juny de 2011 a les 20:34

DELICIÓS, DIFÍCIL.... GRAN POETA

onatge ha dit... 12 de juny de 2011 a les 22:37

Les bones Riberes no passen mai...

Des del far bona lluna.
onatge

 
Top