Un home gran travessa el carrer,
acompanya el seu feixuc caminar
d'un bastó de mànec treballat.
Mica en mica s'acosta a l'acera
a part de gran, se'l veu gavanyat
Quan temps fa que havia estat jove?
que havia estimat, somiat i lluitat.
Em temo que n’hi ho recorda
només és un home vell i cansat.
esperant que arribi l'hora trista
l'hora del seu comiat.

Publica un comentari a l'entrada

onatge ha dit... 24 de juny de 2011 a les 13:36

Potser tot plegat és el tribut de viure. D'haver viscut. Ho expliques molt bé.

Des del far una salutació de solstici.
onatge

Puigcarbó ha dit... 26 de juny de 2011 a les 11:06

el veig encara sovint i cada cop va més i més feixuc.

 
Top