Patiment constant i per tot,
un no viure quotidià,
agreujat pel pas del temps.
Un neguit que mai se'n va,
que sempre està latent,
i amb la puta sensació
que estic perdent el temps,
lluitant a contra corrent
contra tot i contra jo.


Karl Wolfovitz.
-

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 18 de juliol de 2011 a les 19:44

Ai, ai, ai, que aquest Karl s'ha transformat!!! Sempre li havia llegit poemes romàntics, que li passa ara amb tant de patiment??? Jo li aconsellaria que deixara via lliure a la passió i el romanticisme!!!

Puigcarbó ha dit... 18 de juliol de 2011 a les 20:21

l'enviaré de vacances la propera setmana, a veure si s'anima.

 
Top