Trencar el silenci,
descobrir-me en descobrir-te,
deixar la incertesa, el dubte enrere,
convertir l'abstracció en joia
i saber-te, saber-te de debò.
Buidar la incògnita, la intuició trivial,
despullar aquesta boira obscura i densa
que sigilosa ens embolica
i fa callar aquest temps banal
que s'obri davant les nostres passes,
perdut entre les albors
d'un vespre sense matí
o d'un dia sense nit.

Trencar el silenci,
descobrir-me en descobrir-te,
deixar aquesta llangor,
retrobar-te sota la meua pell.

Joana Navarro

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 18 de juliol de 2011 a les 19:47

Uiiiiiiiiiiii, si no l'havia vist!!! Gràcies Francesc. Tinc menys temps ara per als blogs que quan treballe. A l'estiu tots tiren de mi i a mes em furten l'ordinador!!!

Moltes gràcies per compartir-lo!!!

Puigcarbó ha dit... 18 de juliol de 2011 a les 20:20

ÉS MOLT BONIC AQUEST POEMA, el vaig publicar també traduït al castellà a Banderas de Mayo.

Joana ha dit... 19 de juliol de 2011 a les 0:07

Ara el busque, gràcies!!! I me l'emporte amb el teus permís, és clar!!!

 
Top