Omplo els dies de futur 
i perspectiva, 
de vertigen conreat 
al caire de l'abisme dels teus ulls. 
No deixis mai de mirar-me, 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .vida.


de la prosa poética d'An--nA

Publica un comentari a l'entrada

Jordi Dorca ha dit... 19 d’agost de 2011 a les 18:49

Excel·lent, i molt ben triat. Triadíssim. Tornada als mots.

 
Top