La humanitat camina sobre nafres,
estigmes que sagnant, són el seu fat;
porta en el seu si l'àngel assassí
i al seu costat les moltes negres plagues ...

Els seus ideals són paraules vagues
que se li van caient en el camí,
els seus actes són ensopegada i disbarat
i si ets diferent igual ho pagues ...

Als qui per nosaltres van ser morts
els hem fet imatges buides.

Només uns pocs segueixen les porfídies
creient conrear en verds horts,
on aquests averanys dolents són greuges
que arrenquen amb les seves mans qual messies ...

Omar

Publica un comentari a l'entrada

 
Top