Vileta d'Arles diumenge a la tarda
- tot de padrines amb còfies de neu -
sota el cloquer immortal que s'aguanta
canta el mainatge cançons d'altre temps.
.
A cada porta és escrit: serenada,
amb guix tan blanc com la calç del bell fresc.
I una fadrina que passa us esguarda,
i ja sou d'Arles, perquè en sou corprès.
.
Una fadrina
------------i una altra
----------------------i una altra;
vileta d'Arles que guarnida que ets!
Els teus minyons que a la guerra marxaven
sols tornarien per fer de promès.
.
I una velleta que puja a l'església
i un estranger sempre bocabadat;
total la plaça amb banderols de festa
i un xocolata com ho n'heu tastat.


*

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 29 d’agost de 2011 a les 8:54

Tot un luxe pels sentits llegir Papasseit!!!

Magnífics els teus altres poemes que acabe de llegir.

Gràcies per adornar el dia amb poesia!!!

 
Top