FOTOGRAFIA

Leave a Comment












El teu desinterès a sortir-hi, però,
fa que l'absència siga més brutal encara.
M'agrada la lluentor del paper
d'aquesta fotografía en concret,
la seua forma rectangular i entenedora.
Et miro tot sabent que no hi ets.

Ara em fixo en els segons plans,
en les coses que van caure dins el marc
quan vas prémer el botó. Els ulls se me'n van
cap al gris fosc de l'asfalt, cap al verd
tènue d'uns arbustos que algú acaba de retallar.
Cap a les cortines entreobertes
d'una casa anònima amb jardí i gos,
als pneumàtics de les rodes d'un cotxe
mal aparcat. Evito mirar aquests ulls meus
que miren imperiosament cap a tu.
També són coses les fotografies.
Recorro amb els dits l'ombra allargassada
d'una figura que podria ser ben bé la teua.
Sento de nou el tacte glacial
d'aquesta superficie sintètica.
L'aplom trampós amb què examino el contingut
de tota una tarda. O de tota una vida.



Joan-Elies Adell Pitarch

La degradació natural dels objectes.