Una campana torna a repicar
al darrer trencant,
La veu recorreguda
aquest dia,
com cada segon
de cada any

Aquest cansament,
aquesta cursa,
aquesta lepra
arran la carretera,
no s'atura,
no em dona treva

Ratllo aquesta visió,
tot arreu destorba,
aquest metall fos,
aquest àcid corrent,
la mirada quieta
i les entranyes escampades

Però fou només
una vegada,
i una eterna decadència
comença llavors.



un poema de Jean Robur

Publica un comentari a l'entrada

 
Top