Enmig de dues pantalles
ha passat la meva vida,
les de l'ordinador
i el parabrises del cotxe,
fins el punt que de vegades
em pregunto si ha estat
del tot real o fingida.
Si n'he estat espectador
o autèntic protagonista
inconscient del fet real.
Rara cosa aço de viure
compensa tant poc
que quan ho fa gratifica
per la inusualitat.
I ara, en girar la vista enrere
penso que malgrat tot,
potser ha valgut la pena
tota aquesta lluita
aparentment inútil
tot plegat per a no res,
puig en el llarg camí
durant la comtessa diària
algunes coses han passat
que justifiquen l'estada.
Coses que semblen petites
però importants alhora
petites foteses, potser
plenes de contingut,
sentiments, amor, tendresa
respecte i complicitat
i coses més importants
sempre entre cometes
que això de la importància
és concepte ben estrany
que cadascú decideix
a la seva manera,
puig en si res no en te d'importància
a part la que li vulguem donar.
Però tornant al començ
d'aquesta rara aventura,
penso honestament
que tota aquesta historia
haurà valgut la pena
viure-la fins al final,
tot i saber des de l'inici
que acabaria fatal.
.

Publica un comentari a l'entrada

 
Top