A través de les copes
dels arbres del bosc
hem baixat fins a terra,
l'aire ja no alça ses onades
sobre els nostres caps.
Toquem el terra.
Trepitgem el terra.
Aquí hi ha una tanca,
del jardí de ningú.
Molt a prop,
algú està tallant roses.

un poema de Karl Wolfovitz

Publica un comentari a l'entrada

Flor ha dit... 4 d’octubre de 2012 a les 20:25

Ahh! este poema ya lo conozco, me acuerdo del ultimo verso.

Flor ha dit... 4 d’octubre de 2012 a les 20:26

Me gustaría saber cuando para leer mi comentário.

Francesc Puigcarbó ha dit... 9 d’octubre de 2012 a les 21:34

no me acuerdo, ya lo buscaré, pero es que este es el blog en catalán.

 
Top