La bellesa espera a tornar
en rebre la nostra mirada
i ho fa per extasiar-nos

al moment de la trobada.
Per uns moments
he contemplat el vell paisatge
que gairebé havia oblidat
més no ell a mi....m'esperava
i ha estat la posada en escena
digne del moment.
Un sol espantadís intentant
travessar l'humida boirina
inundava la vall d'en Bas
de clarobscurs i un to
groguenc espantat que
donava un fascinant i estrany
aspecte al paisatge il·luminat
tenuement de vell nou
en rebre la meva mirada
que m'ha permés admirar
altra volta, la seva bellessa
mai del tot oblidada.


Publica un comentari a l'entrada

Helena Bonals ha dit... 3 de gener de 2012 a les 13:46

La bellesa sempre torna, com el nou dia.

Francesc Puigcarbó ha dit... 3 de gener de 2012 a les 20:30

però a vegades depén de l'estat d'anim d'un per apreciar-la i fruïr-la.

 
Top