S'ha fet de nit passades les sis
no crec que ningú s'hagi preocupat
de contemplar com es posava el sol
d'aquest primer diumenge de l'any.
Les llums comencen a encendre's
aquestes llums grogues que amb prou feines il·luminen
però que estalvien energia, diuen.
La ciutat es veu trista i circula
poca gent pel carrer.
fa fred i una mica de vent.
la sensació és de gris tristesa.


Ombrívol ha començat l'any.

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 3 de gener de 2012 a les 8:20

Cert que les ciutats es veuen tristes amb els llums groguencs i la buidor dels seus carrers, però ahir dilluns vaig contemplar la posta de sol des de dalt a Montserrat i puc donar-ne fe que és un dels instants més potents i màgics que podem gaudir. És clar, en les postes a muntanya és la natura l'única que hi intervé; en canvi, en una ciutat que enfosqueix malament hi ha la mà dels homes d'una o altra manera...
Una abraçada.

Júlia ha dit... 3 de gener de 2012 a les 9:03

Ep, he de dir en defensa de les postes de sol urbanes que he vist meravelles al Paral·lel, amb el sol esquinçant-se en colors tardorencs al vidres de les cases.

Jordi Dorca ha dit... 3 de gener de 2012 a les 20:25

Em faig el ferm propòsit de fer això que diu la Galionar. Mirar-me-la des de Montserrat. A veure si hi guanyo en colors.

Francesc Puigcarbó ha dit... 3 de gener de 2012 a les 20:27

Montse, depèn molt del lloc i també de l'estat d'ànim de cadascú, l'altre dia vaig publicar a Instants una posta de sol amb Montserrat al fons preciosa, la vaig fer des de casa de la meva filla.

Francesc Puigcarbó ha dit... 3 de gener de 2012 a les 20:28

jo es que només el veig sortir el sol, llevat com li deia a la Montse de si vaig a casa de la meva filla.

Francesc Puigcarbó ha dit... 3 de gener de 2012 a les 20:29

doncs au Jordi, cap a Montserrat i de passada pots comprar mel i mató.

 
Top