Carrer avall va la rua,
de gents disfressades,
que ballen al ritme alegre
de música sincopada.
Carrer avall va la rua,
absurda com la vida.
Absurda com ella mateixa.

Publica un comentari a l'entrada

Jean Robur ha dit... 4 de març de 2012 a les 22:25

Genial Francesc. Del tot d'acord amb l'absurditat de la vida. El carnaval no és cap exageració de res, sino un mirall que molts es creuen deformat.Amb tot, la vida es una cosa tan extranya que per aixó cal viure-la...

Francesc Puigcarbó ha dit... 4 de març de 2012 a les 22:44

el Carnaval és la màxima expressio de l'absurd. Si ja anem disfressats tot l'any . . .

 
Top