La meva atenció es distreu

del que estic mirant avorrit.
No hauria de llegir diaris
ni empassar-me tot
l'allau d'informació diaria
que en torna immune
i que no fa més
que atiar la meva indolència,
i llunyana mirada
a qualsevol de les desgràcies
que succeeixen a diari arreu.
Els morts i els damnificats
formen ja part

d'un rutinari paissatge quotidià
que per reiteratiu no afecta,
llevat que el nombre sigui molt alt
o la desgracia propera.
Ens han vacunat contra tot mal
que no ens afecti a nosaltres,
i han creat la societat de la indiferència
davant els danys col·laterals
del dia a dia d'un món
estúpida i egoistament globalitzat.

*

Publica un comentari a l'entrada

 
Top