No faig res més que repetir
una i altra vegada les paraules.
Canvio el sentit i l'ordre,
però acabo sempre al mateix lloc,
potser perquè com tothom,
hom té les seves dèries
i un bon grapat d’obsessions,
que em segueixen i persegueixen
com si anessin incorporades
dins un cercle malaltís.
Ens movem a l'entorn
de idees concretes
afins a posicionaments concrets
i aquí és on ens encallem
entestats en quadrar
un impossible cercle
que ens queda massa gran,
impossible d'abastar.



Un poema de Karl Wolfovitz

Publica un comentari a l'entrada

Helena Bonals ha dit... 17 de març de 2012 a les 10:58

És normal d'escriure sempre sobre el mateix. I no és dolent.

 
Top