Pot ser curt o també llarg
amb la llet calenta o freda
amb sucre o sense.
No és res més que un tallat
però si es amb llet descremada
sacarina i el cafè descafeïnat
ja no es ni una cosa ni una altre
se’n sol dir: un desgraciat

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 18 de març de 2012 a les 9:21

Sí, noi, i els qui ho demanen a les cafeteries també en fan cara, de desgraciats! Preservem les coses autèntiques encara que després el metge posi el crit al cel! També hi haurem d'acabar anant, al cel... Suposo, vaja, almenys això ens deien de petitets perquè fossim bons nens, oi?
Abraçada!

Francesc Puigcarbó ha dit... 18 de març de 2012 a les 10:28

el que resulta curiós del cas Montse, és que abans s'han inflat de menjar i pet acabar en un acte de contricciò demanen un desgraciat.

 
Top