He posat ma vida al sarró
d'una motxilla etèria
abraçant el compromís
adquirit fa molt de temps
o fins ara no acomplert
D'afrontar circumstàncies
que no es poden defugir.
Urgeix doncs donar la cara
atès el temps va restant
o molt resta per fer.
Amb el cor esmicolat
traient forces d'on no n'hi ha,
cal actuar, prendre partit
defugint la demagògia
del pensament de sofà.
Comprometre's de veritat
amb qualsevol causa,
. . . . . .tantes n'hi ha.
Però es tracte de fer-ho
-----------------------JA!

Publica un comentari a l'entrada

 
Top