.










Sojorno
davant del mar,
llenques esteses
i els dies de ponentada
m'acompanya el plor
d'una arpa desafinada

Mentre, prenc vi blanc,
deposo reis i filòsofs,
mig embriac, mig adormit,
prenc decisions encertades
i ja oblidades

Gemego
dins aquesta habitació blanca,
que ja es mitja mort,
que ja es sencera buidor

Acabo
el poema i la dedicatoria,
mentre sona aquella melodia
sense lletra...


un poema de Jean Robur

Publica un comentari a l'entrada

 
Top