Deixo la meva ignorància
damunt la taula del menjador
i surto al carrer, convençut
de saber-ho tot, capaç d’entendre
tot el que passa a la vida.
Aviat prenc consciència però,
que no ha estat la meva,
la decisió més assenyada
puig m’adono que no entenc
gairebé res del que passa
fora de l’abric de casa.
Abatut torno al meu recer
agafo la ignorància del
damunt de la taula, la poso
a la motxilla i torno a sortir
És molt millor així, sorprès
m’adono reconfortat, que és
precisament la ignorància, alló
que no em fa més savi, però si
probablement, més feliç.
Només desde la humilitat
i la senzillesa, es pot assolir
el coneixement de les coses.


Publica un comentari a l'entrada

 
Top