El que costa de comprendre
no és pas la mort
que prou s'entén i accepta
amb evident resignació.
És la vida l'enigma, la confusió,
el cavall de batalla
amb el que lluitar cada dia
sense full de ruta, concreció
ni manual d'instruccions.
La mort és un instant inevitable
que s'allarga en el millor dels casos,
però la vida és el ser-hi diari
segon a segon, minut a minut,
hora rere hora i així augmenta
exponencialment, feixugament
la nostra dificultad d'afrontar-la,
no ja amb dignitat - que s'intenta -
sinó amb igualtat de condicions,
car és una partida aquesta
on sempre juguem a perdre.

*

Publica un comentari a l'entrada

 
Top