Aquell matí el dia era possible,
tot semblava indicar que així seria,
el sol radiant il·luminava el cel blau
impol·lut sense un sol núvol,
els ocells voleiaven buscant llavors
en els camps recentment segats.
Més avall una rajada d'ovelles
pasturaven pacients la fresca herba
i el pastor xiulava des de l'ombra
sota d'un arbre on es protegia
de la calor que ja estrenyia.
Voldria explicar a través d'aquests versos
les sensacions viscudes pel poeta
en les seves anades per la naturalesa,
més se li fa difícil i li falten paraules
per descriure la percepció 
.....................de tanta bellesa.



Publica un comentari a l'entrada

Descabdellant Versos ha dit... 29 de setembre de 2012 a les 19:32

Ai quin mareig, ara va i els comentaris estan a la part de dalt i jo l'he deixat al post anterior!!!

Per cert quin blog més bonic!!! M'agrada molt aquesta plantilla. No sé d'on les traus!!!

Ja em coneixes, oi????

Francesc Puigcarbó ha dit... 29 de setembre de 2012 a les 20:33

l'he canviat avui mateix. Si vols et puc dir d'on l'he tret.

et conec, els teus poemes són inconfusibles.

Descabdellant Versos ha dit... 29 de setembre de 2012 a les 23:20

No et preocupes , Francesc, no vull llevar-te l'originalitat. Ja me'l passaràs quan el canvies.

Boba nir

Francesc Puigcarbó ha dit... 29 de setembre de 2012 a les 23:33

http://templatesparanovoblogger.blogspot.com.es/2011/08/template-diary.html


AQUI LA TROBARÀS...

BONA NIT.

 
Top