La mirada absorta
en un punt inconcret
impedeix la pregunta
que no es contestarà.
Les paraules ressonarien
i el seu ressò tornaria sense resposta.
Preguntar és delicat
quan els records estan encara
massa presents
i el cor tremola
en evocar-los.

.

Publica un comentari a l'entrada

Descabdellant Versos ha dit... 3 d’octubre de 2012 a les 19:00

Hi ha preguntes que és millor ens les contestem sense pronuciar-les.

Descabdellant Versos ha dit... 3 d’octubre de 2012 a les 19:59

No sé que li passen als meus comentaris que desapareixen dels blogs!!! Al d'Helena Bonals també m'ha passat.
Crec que havia possat quelcom així com que algunes preguntes ja es sobrrentenen i tenen veu interior

Francesc Puigcarbó ha dit... 3 d’octubre de 2012 a les 21:46

entres com a correu brossa, pot ser que tinguins infectat l'ordinador, passali l'anti-virus.

Flor ha dit... 4 d’octubre de 2012 a les 19:23

Veo que publicas aqui poemas bonitos. Tendré que visitarte aqui también.

 
Top