La mort t’ha fet escac i mat sense retop. 
I de retop a mi, des del fons del mirall
que se m’encara, clos: no hi val amagatall. 
Em sé arrapats al coll els tentacles del pop.

Sento l’udol del ca i el plany del llop. 
El galop desbocat de l’hora i el cavall 
del record que ens calciga, ja ni cassigall
del que fórem, i el glaç que ens colga cóp a cóp.

No sé sortir d’aquest carrer tallat
a sang pel mur on les ombres m’endolen 
i on estrafaig només ganyotes de penjat.

I on et veig, cec als dies que s’escolen 
sense donar-nos treva, en el tauler marcat
de la Mort, que ens ha fet escac i mat.

Maria Mercé Marçal

Publica un comentari a l'entrada

 
Top