A vegades la vida fa olor
d'herba acabada de segar,
del terra remullat per la pluja,
del pa sortit d'enfornar,
de menut acabat de banyat
perfumat amb colonia nenuco.
De torrades, o sardines
olor que costa de marxar.
Fa olor a benzina, a brossa
separada per contenidors,
i fa a vegades olor a mort.
Olor a habans al nou Camp,
aspecte apunt d'acabar-se,
a espelmes de cera cremant
perquè se n'ha anat el corrent
o potser d'un aniversari cel·lebrat.
De lavanda, o roses,
o aquell perfum que tant t'agrada
que et portava d'Andorra
i que no puc suportar.
La vida són olors variades,
i per tots els gustos n'hi ha,
però potser la que més valoro
és quan em desperto al matí
i sento...... la teva olor
- - -- - - - -al meu costat
-

Publica un comentari a l'entrada

Isabel Martínez Barquero ha dit... 16 de novembre de 2012 a les 19:56

Francesc, los olores nos traen sensaciones en cadena, nos transportan, nos acunan en el pasado incluso. Pero tú lo has dicho mejor que yo en esos versos.
Un saludo afectuoso.

Francesc Puigcarbó ha dit... 17 de novembre de 2012 a les 22:14

perdona no contestara a tu comentario, pasa poca gente por aquí.

Un abrazo

 
Top