Vaig pel camí gelat,
entre la boira del matí
llums i clarors, i silenci,
no surt fum de la xemeneia
d'alguna masia dels voltants
ni hi ha pagesos cremant rostois.
Un home sense ell mateix
camina davant meu,
fuma una cigarreta i el posat
cap-cot és d'abatiment.
L'avenço i em giro per dir-li
. . .. . . . . . . . . . . . - bon dia -
Contesta quelcom que no entenc,
i m'adono que els seus ulls brillen,
està plorant. 
No dic res i segueixo,
cal respectar el seu dolor
i la seva intimitat.

*

Publica un comentari a l'entrada

 
Top