Estirats en la blanca arena
d'una platja llunyana,
indolents i vagarosos,
deixant que el sol assaonés
la nostra pell ciutadana,
podríem estar-hi un temps
prou indeterminat,
sense presses ni angunies,
diguèssim que en general.
Fer l'amor quan ens abellis,
al matí, al migdia o per la tarda,
que la nit és per dormir.
No saber mai quina hora és,
ni quan hi haurà plat a taula.
Mantenir-nos fidelíssims
a la Santa Indolència, i fruir,
fruir de tot com dos jovencells
esbojarrats, àvids de vida,
que cobejosos ho volen tot,
com si sel's hi acabés el temps
d'estada en aquesta partida.

Karl Wolfovitz.

Publica un comentari a l'entrada

 
Top