Una mica de molsa i un brot de galzeran
un fons de paper blau amb un poble oriental,
un amable record, un camí i un infant,
uns pastors vora el foc, un pou i el seu poal.

Una samaritana, pescadors amatents,
una vella masia, un hort, una gallina,
llenyataires cansats, filadores pacients,
i una improbable neu que fa olor de farina.

Uns àngels missatgers, una mula i un bou,
una parella jove, un riuet de paper,
i en un racó amagat, sorrut, el caganer.

Un misteri, un enigma, el somni d’un món nou,
esperances antigues, un tronc miraculós
i la vida que esclata enmig de les foscors.

                                                       Júlia Costa,  Nadal, 2012


Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 24 de desembre de 2012 a les 22:59

Quin poema més addient per Nadal! Que tinguis unes bones festes, Francesc! Una abraçada!

Francesc Puigcarbó ha dit... 25 de desembre de 2012 a les 10:47

és de Júlia Costa.

Bones Festes!

 
Top