Les fulles del roure
clavades, miren al cel,
les boires d'un pàlid gris
s'arrosseguen indolents
tot tapant el sol.
Mentre, comencen a caure
infinitat de petites gotes
que m'acaricien húmides.
Estic sol, més no m'importa
estic condemnat a estar sol,
com el roure, le fulles, 
el sol i les boires, 
i les gotes que es perden
en el terra polsegós.

Karl Wolfovitz

Publica un comentari a l'entrada

 
Top