Tremolor

Leave a Comment
"Tremolor", de Luisa Johnson













En nits desvetllades,
les muralles de tova fosca
es desfilen a la meva habitació;
penso, un tremolor
pot alçar-les en un arbre de pols
arregusant-les amb mi;
també penso,
malgrat la mort ens aguaita
cada dia més a prop,
ja no tinc amics
doncs no hi ha on asseure'ls
ni vi que oferir,
tampoc conversa per donar-los
sense una maledicció:
no em queden alegres rialles
de terra recent mullada.

Però sempre, malgrat tot,
encara que sigui per fi tard
arriba el somni.



en Horari de cargol, 1963
del bloc Descontexto