"Tremolor", de Luisa Johnson













En nits desvetllades,
les muralles de tova fosca
es desfilen a la meva habitació;
penso, un tremolor
pot alçar-les en un arbre de pols
arregusant-les amb mi;
també penso,
malgrat la mort ens aguaita
cada dia més a prop,
ja no tinc amics
doncs no hi ha on asseure'ls
ni vi que oferir,
tampoc conversa per donar-los
sense una maledicció:
no em queden alegres rialles
de terra recent mullada.

Però sempre, malgrat tot,
encara que sigui per fi tard
arriba el somni.



en Horari de cargol, 1963
del bloc Descontexto

Publica un comentari a l'entrada

 
Top