Els meus ulls es limiten 
a contemplar els dies perduts,
amb l'enyorança certa
del que no es pot recuperar.
Els boscos moren lentament 
en arribar el capvespre
i les flors es recullen en apropar-se la nit. 
És temps de calma i temprança 
d'enyor d'un passat vigent
malmès i alhora irrecuperable.
Ara és temps de parsimònia, d'anar fent,
sense pressa ni fressa 
que el soroll ja el varem fer.
Es temps de recolliment i certa paüra
davant el final del camí,
que incert i calmós,
----------------- inflexible espera.
.

Publica un comentari a l'entrada

 
Top