De la teva obstinació
m’agraden aquells gests,
poc formals que fas sovint,
en molestar-te per la meva
displicència. Quan tossuda
et remous i magarrufes
espampolejant-ho tot.
Indignada, roja, alterada,
clames al cel i la terra,
mentre jo, embadalit
em limito a contemplar-te
i a donar-te la raó, car
sols tenir-la sovint,
i tambè perquè no fos
que es compliqués la cosa
i encara prenguessim mal.
I així enmig d'aquest desori
resolem picabaralles i
dissensions variades
per acabar allí on érem
abans no esclatés del tot
el fragor de la comtessa.

Publica un comentari a l'entrada

 
Top