Aquest vers és tan llardòs
que no té subjecte
li vacil·la el verb
i trontolla el predicat.
Tampoc té objecte
clar que reflectir,
serveix per omplir el buit

momentàni i temporal
d'una tarda d'un dissabte

de primavera casual.
i sobreviu sense rubor
esperem que molt de temps,
. . . . . . . . . . . . . . tal qual.

Publica un comentari a l'entrada

Helena Bonals ha dit... 19 de maig de 2013 a les 19:25

Doncs a mi m'agrada! Segur que sobreviurà.

 
Top