Els arbres, els cotxes, els homes, 
tot és tenyit d'un amarg color. 
Les gents semblen calaveres 
que caminen errants, 
amunt i avall, 
d'un lloc a l'altre. 
Pas devora ells i no em miren, 
i no em veuen, m'ignoren. 
I no trob cap mare 
que em vulgui portar al seu ventre 
i que vulgui sofrir per mostrar-me la llum; 
i no trob cap mare 
que em vulgui donar el seu pit 
per alimentar-me 
i créixer. 

Andreu Vidal i Sastre

Publica un comentari a l'entrada

Anònim ha dit... 1 de setembre de 2015 a les 16:01

he vist la foto i me parat a llegir. Quans recorts ,quan de temps, quina merda de vida i aixo no s´atura.
Albert

 
Top