M'agrada tot el que es pot tocar
que té doncs consistencia
,
com la pluja transformada en pedra
o a l'hivern en freda neu.

L'Anna tot ho olorava
fos el que fos abans,
fins i tot els diners,
tot
havia de ser ensumat.
No he entes mai aquest costum

que prou gent té.

Deu ser cosa de l'animal que som

que aquests si que practiquen

la cosa d'olorar
per reconeixer-ho tot.

*

Publica un comentari a l'entrada

 
Top