L'ESPECTRE DELS COLORS

2 comments












L'espectre dels colors canvia
ara que el paisatge comença
a tenyir-se
d'irisació tardorenca,
 un poc més tard
diria jo, que l'any anterior.

Vergonyosos, com si no volessin
cridar
massa l'atenció,
degraden els primers grocs
i algun que altre taronja
enmig de verds aigualits
a punt d'ocrejar.
La monotonia del paisatge desapareix,
potser perquè
l'arribada de l'hivern
no ens resulti tan tristoia, i el bosc,
s'engalana com una dama

ja entrada en anys que,
tapa
amb coloraines
les seva decadència
i arrugues acumulades,
que amaga sota un somriure afable,
i ens dona una aparença visualment
. . . . . bonica,
. . . . . . . . . . .atractiva
. . . . . . . . . . . . . i relativament...

... perdurable.

Un poema de Karl H. Wolfovitz.


2 comentaris:

Pau ha dit...

Fantàstic poema, crec que agafaré algun llibre d'aquest bon home i tot...

F. Puigcarbó ha dit...

ho sento, no existeix Wolfovitz, és el meu alter ego,