Cada temps, cada cosa
té el seu ordre natural,
després hi ha distincións
diferencies i matitzacions.
Hi ha coses que de sobte
deixen de significar res,
i altres que guanyen pes,
com les sagetes del rellotge
a certa edat, que semblen còrrer
més del compte, implacables.
M'agrada contemplar-te
jove i fresca al meu costat,
ja no és temps d'aventures
més la mirada llisca àvida
contemplant el present
que és el meu passat.
El teu present, al que sé
mal que em pesi,
que hi he arribat tard.


un poema de Karl Wolfovitz

Publica un comentari a l'entrada

 
Top