UN DIA VAIG PRENDRE ENTRE LES MEVES MANS

Leave a Comment










Un dia vaig prendre entre les meves mans
el teu rostre. Sobre ell queia la lluna.
El més increïble dels objectes
submergit sota el plor.
Com quelcom sol·lícit, que existeix en silenci,
havia de durar gairebé com una cosa
i amb tot res hi havia en la freda nit
que més infinitament se m'escapés.
Oh, perquè desemboquem en aquests llocs,
s'apressen cap a la petita superfície
totes les ones del nostre cor,
voluptuositat i defalliment,
i per fi, a qui oferim tot això?
Ai, a l'estrany, que ens ha malentès,
ai, a aquell altre, que mai hem trobat,
a aquells serfs, que ens han emmanillat,
als vents de primavera, que s'han esvaït,
i a la quietud, la perdedora.

Rainer Maria Rilke