No puc, com tu no pots

revolcar-me com un vailet
per la gespa húmida.

Necessito estar al costat d'algú

en aquest viatge iniciàtic,
compartir la visió de les flors
que creixen arreu fràgils i fugisseres

olorar l'herba encara humida

i contemplar l'ordi blanquejat,
escoltar el sorolls dispersos
amb que ens obsequia la natura.
Caminar,-----------caminar junts en silenci
fruint del paisatge que travessem
qual caçadors furtius de la mirada
i esperar,
-------- esperar que pasi alguna cosa
mentre caminem cap enlloc

agafats de la mà....
.... i amb la mirada alçada.
un poema de Karl Wolfovitz
*

Publica un comentari a l'entrada

Maria Isabel Q. ha dit... 16 de març de 2014 a les 17:16

Que lastima que estamos lejos con lo que me gusta caminar por el bosque.

Francesc Puigcarbó ha dit... 16 de març de 2014 a les 19:29

caminar por el bosque, oler la naturaleza, escuchar sus sonidos....

Maria Isabel Q. ha dit... 16 de març de 2014 a les 20:05

Asi es! Observar los pajaritos me encanta!

 
Top