La cadència dels noms
ens van assenyalant
a cada un de nosaltres
en l'aula
El cor és pres
dins el rovell de les cadires,
el desert que es converteix la ment
és més polsós i erm
M'agradaria voltar
on sigui més lluny,
lluny dels crits,
lluny d'uns manaments
que no he triat
No hi ha res entre
el que és positiu o negatiu,
només la meva mà ensangonada
que rebrega els vidres
i la mirada que s'envelleix
entre la sal i la calç.


Jaume Carbó

Publica un comentari a l'entrada

Maria Isabel Q. ha dit... 16 de març de 2014 a les 17:20

Hace dias que queria venir aqui mas no me acordaba del nombre del blog. Como no publicabas en el en castellano... Y asi fue hoy vine y estuve leyendo todos de una vez.

Francesc Puigcarbó ha dit... 16 de març de 2014 a les 19:28

Tengo poca inspiración últimamente, eso va a temporadas.

Maria Isabel Q. ha dit... 16 de març de 2014 a les 20:07

Por donde andaran tus musas inspiradoras????

Francesc Puigcarbó ha dit... 16 de març de 2014 a les 21:39

como diría Serrat... de vacaciones, ya volverán.

 
Top