Que puc esperar avui?
Et puc recordar aquella bona cançó trista?
Digue'm si l'has escoltada
i permetem cantarla un altre cop

Amb 18 tornava a casa pel camí de terra,
cada tarda resseguint interminables passadissos,
ho feia per tu, per mi,
per aturar aquell doll amarg

Molts de passatgers que s'anaven,
molts rostres afortunats i jo recorria el seu rastre
però m'enlairava cap enlloc,
ho saps, ho saps

Digue'm si tan sols pogués tornar
a tastar aquella tristesa,
seria mel, seria sucre,
si ho miro amb ulls d'avui

Tenia 18 i amb la moto anava
més endins del bosc, sense clarianes,
que més fosc es tornaria
així passessin els anys

Que puc esperar avui?
Puc recordar aquella vella, bona, trista cançó,
per tu, per mi,
fes-me un racó i la tornaré a cantar.

Jaume Carbó

Publica un comentari a l'entrada

 
Top