11.4.14 - No comments

ESTRANYS A LA CAMBRA DE BANY









L'aigua freda,
l'aigua bruta,
aquest fil d'escuma que sura
en un recó de la banyera

Una veu ressona
entre el repic de la gota en la llosa,
mentre un vapor puja
en les parets buidades

Cares, ambres,
vols d'esperits que contemplen la nuesa,
acròstics fosforescents
recitats en l'escena

Hi ha envasos,
escrutadors silents,
amb aquest doll roent
que ofega i neteja

Gent observant,
peus nus i esparracs de cuirassa
i el mirall que no s'entela,
sempre llueix negre,
quan algú cantusseja a la cambra de bany.

Jaume Carbó

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada