Ni ovelles baixant turons, 
ni esquerdes al sostre:
compta els que vas estimar, 
els antics llogaters dels somnis 
et mantindran desperta, 
els qui una vegada varen ser el teu món, 
els qui et bressolaven als seus braços, 
els que et van estimar... 
Cauràs, llavors, adormida a l'alba. Plorant.

VERA PAVLOVA

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 6 d’abril de 2014 a les 9:09

M'ha cridat l'atenció el títol d'aquesta poeta que no conec, i m'ha agradat el poema, però no em serveix. No perquè no cerqui cures contra l'insomni, sinó perquè acabaria la meva llista lassa aviat, sense temps d'adormir-me.
Bon diumenge!

Francesc Puigcarbó ha dit... 6 d’abril de 2014 a les 10:27

A PAVLOVA, l'he descovert avui, a través de Juan Carlos Villavicencio, un xilé que un dia d'aquests ha de venir a BCN a presentar un llibre.
La meva llista seria tambè molt curta Montse, potser per aixó m'adormo nomès posar el cap al coixí, i pensar que potser demà potser hi haurà algú bressolant-me.

 
Top